Per més que sovint ens creiem els reis de l’univers, som d’una fragilitat
que esparvera, i no només perquè ja tenim una edat, sinó perquè amb l’empenta
que ens caracteritza en cas de no aturar-nos a temps podem caure. I apa! La primera
patacada a la galta, o més ben dit a l’esquena.
A l’esquena d’en Josep Lluís, que pateix una opressió de la medul·la espinal que l’impedeix moure’s. Està en mans dels metges, i aquests li han programat una ressonància magnètica pel dia vint i cinc de maig. I després de que s’ho mirin ja decidiran que es fa!
Que un dels expedicionaris no estigui en condicions d’afrontar el repte no
hauria de ser motiu per variar el programa, però es dona la circumstància de
que l’amic “PepeLuí” és el propietari, armador i patró del “Jaleo”, i és clar,
això canvia les coses.
Precisament la seva dedicació a temps total, massa sovint obsessiva, és la
que l’ha portat a excedir-se en el esforç i ara no pot acabar de bastir el
vaixell. Perquè degut a la perillositat de la lesió en cas de no respectar el
repòs recomanat pel doctor, sembla ser que la recuperació serà llarga. En
resum, que ara no poden sortir dos velers cap a Ítaca, ans només un, el “Cirrus”
d’en Carles Bach.
Les últimes informacions indiquen que la tripulació del “Cirrus” la
composaran, a banda del seu propietari, armador i patró, en Carles Bach, en
Ramón Aregall i en Carles Pérez (“Charly” pels amics). La data de sortida es
manté, és a dir: A partir del 10 de maig quan les condicions de vent siguin les
més adients.
Tenim la intenció de publicar tant sovint com es pugui les singladures del “Cirrus”,
per això farem que els expedicionaris restants enviïn fotos en mitja resolució i
els texts i des d’aquí farem la edició del blog.
