En plena època de les comunicacions globals, estar dos dies sense notícies
d’algú ens submergeix en el patiment i l’angoixa. I això és el que ha passat en
les últimes quaranta vuit hores. Per estrany que sembli, encara hi ha racons de
mon on es pot estar absolutament incomunicat.
Vàrem deixar els nostres intrèpids navegants a Corfú fent turisme i amb
ganes de veure el partit del Barça contra la Juve. Tenien la intenció de sortir
el diumenge cap a una illa de la que no coneixien ni tan sols el nom, per
després fer el salt cap al taló de la bota Italiana. Però no sabien que a l’illa
en qüestió, Erikoussa no hi ha cap port però té una badia amb una forma que
recorda molt a la Colobreta Gran i que com aquesta no te cap infraestructura de
comunicació.
Hem hagut d’esperar a que ben avançat el dilluns, passant força a prop de
la costa, els Whatsapps que en Charly havia teclejat en el seu telèfon
espavilat encara quan eren a la illa, es varen decidir a saltar d’antena en
antena i tiro perquè em toca i finalment ens van arribar a nosaltres.
Aquests són els missatges que en Charly ens va enviar quan tocava i que vàrem rebre només quan a la tecnologia li passar per l'antena.
Rebuts el 8/5 entre les 19:12 i les 19:36
 |
| Badia de Erikoussa |
"16h Fondejats a l’illa de Erikoussa sense cap mena de comunicació. És un petit paradís, la darrera illa grega que veurem.
 |
| Albània |
Salut"
"A les 7h 30 hem llevat l’ancora i hem posat rumb cap a Itàlia. Dels 12 velers que estàvem fondejats al lloc hem estat els primers en sortir d’Erikoussa, potser perquè a la nit es movia força de babord a estribord.
No sé quan rebreu aquest Whatsapp ja que estem lluny de la costa.
Salut"
 |
| Arribant a Santa Ma. de Leuca |
Salut"
 |
| El port de Santa Ma. de Leuca |
 |
| Carrers estrets de Santa Maria |
Recopilació dels fets dels navegants Ítaca 2, 16-18
Es veu que van sortir de Corfú al voltant de migdia de diumenge, després de passar per l’estret del mateix nom i veure les costes d’Albània van posar rumb a la illa de Erikoussa a on van fondejar a quarts de quatre de la tarda.
El dilluns es van llevar molt d’hora
molt d’hora i van emprendre el salt a Itàlia. (Diuen els experts que creuar
l’Adriàtic és feina per bons navegants, doncs molt sovint els vents que “baixen”
dels Alps troben el camp lliure de la mar Adriàtica i bufen amb força, el vent
acanalat conjuntat amb les cinc centes milles nàutiques que separen Venècia d’Orant
aixequen onades de mida respectable). Però com que els nostres expedicionaris
ja es poden considerar experts car ja van fer el salt a l’anada, les
dificultats que es van trobar les van superar amb nota.
Pel que hem pogut reconstruir, van sortir de Erikoussa a dos quarts de vuit
del matí del dilluns dia 8 i onze hores després van arribar a Santa Maria de
Leuca.
