divendres, 29 de maig del 2015

Prudència

ÚLTIMA HORA

Us transcrivim el últim Whatsapp rebut d'en Charly:

Bon dia companys,
Estem a la Rocella Ionica. Canvi de plans; un matrimoni de Màlaga, experts en la costa grega ens desaconsellen d’anar a Ítaca. No hi ha port, cal fondejar (amb àncora, no amb boia), hi ha vents fortíssims i onades de 2 metres.
Anirem a Cefalònia o a Leukas i d’allà a Ítaca en cotxe o bus. Ja informaré, quan torni a tenir Wifi.
Abraçades amb salut,

Charly



ÚLTIMÍSSIMA HORA LAST MINUTE

Del nostre corresponsal a Rocella Iònica
Charly P. Flatvillage

Dissabte cap a Leukas.

Sortirem a mig matí, hi ha més de 200 milles, és un dels pocs ports allà que es pot amarrar amb una certa seguretat i deixar al Cirrus amb confiança.

Al vespre més.

Salut,

Charly

I és que com diuen els pescadors del poble de ma mare:
"Hi ha dos menes de mariners: els molt valents i els que sempre tornen a port" 

Per fortuna, els nostres són dels segons.

dijous, 28 de maig del 2015

Preparats pel salt final

No tenim gaires certeses de com i quan han arribat a Rocella Ionica, però el que sabem és que ahir dijous 28 al vespre van amarrar al port esportiu de Rocella Ionica després de 12 hores de navegació.
En Charly aplicant la seva tècnica de
maniobra anti-submarina



Això vol dir que devien sortir entre les nou i les deu del matí de Reggio Calabria i que van fer les 62 milles que separen per la costa navegant a cabotatge a uns 5 nusos de mitjana.





Però insisteixo, no ho sabem del cert.









És curiosa la foto del panell informatiu de Rocella, perquè atenent a la descripció dels itineraris de La Odissea, Ulisses no va trepitjar mai aquest port. Tot al contrari del que diu el pòster: “Els ports d’Ulisses”.
Observeu en aquest mapa que quan estava a punt d’assolir Ítaca, el seu port natal, els forts vents el van fer desistir i va haver de tornar.




El cas és que el que volen fer és descansar i divendres si fa bo, amollar amarres per fer les més de dues centes milles nàutiques que els separen del oest de la illa de Ítaca.

dimecres, 27 de maig del 2015

In bocca al lupo


Els nostres expedicionaris ja són al estret de Messina, que com sabeu és força estret, bé no tant com entre l’Encalladora i el Cap de Creus, però Déu n’hi dó. Només te 1,61 milles nàutiques en la seva part més estreta, és a dir 3 quilòmetres menys 20 metres, i per aquí naveguen milions de tones cada any, i així es veu en aquest mapa de densitat marítima.

És per això que fa por de entrar en la gola del llop, però a mi em ve immediatament l’expressió típicament italiana de “in bocca al lupo” que no te res a veure. Perquè aquesta expressió representa l'amor de la mare llop que pren suaument amb la seva boca als seus cadellets per portar-los d'una cova a una altra, o per protegir-los dels perills externs. Dir "in bocca al lupo" és una de les més belles expressions que es pot oferir a una persona. És el desig que estiguis segur i protegit de la maldat que t'envolta, com la lloba protegeix els seus cadells mantenint-los en la seva boca.
És invocar la bona sort a la Italiana. Desitgem-los sort doncs, perquè amb el trànsit i els corrents que pateix aquest estret, la necessitaran.
La tripulació del Cirrus va haver de canviar el cab del enrrotllador de la gènova abans de sortir de Milazzo i un cop carregats els queviures que calien per reposar el rebost, van sortir de Milazzo a les 7:00 del matí i van arribar a Reggio Calàbria a les 12:00 del migdia del dimarts 26.
Els seus Whatsapps en han reportat que en les 32 milles del trajecte han fet puntes de 8 nusos navegant a vela i ajudats pel motor. Un èxit vaja!
A Reggio Calàbria s’han trobat un port industrial, com diu en Charly, “el port és lleig i trist de collons com la part de la ciutat que hem vist”  



No té Wifi i sembla l’antic Moll de la Fusta del port de Barcelona, però afortunadament en un bar proper gaudeixen de wifi lliure.







En el moment de trametre’ns el present resum (dos quarts de set del vespre d'ahir) a Reggio plovia.



Pensen sortir dijous cap a Rocella, just al altre cantó de la bota, lloc triat per fer el salt a Ítaca.
Per fer aquest últim salt, una mica més de 200 milles nàutiques, els hi caldrà sort un altre cop. Els hi desitgem, però tractant-se d’una aventura marina, ho farem amb un altre italianada:


“In culo alla balena”, una expressió més grollera per desitjar bona sort. Literalment, al cul de la balena i com solen respondre ells: Speriamo que non caghi !

dilluns, 25 de maig del 2015

A les portes de l'estret

Quan fa mala mar, hi ha dues coses que diu la saviesa dels pescadors. Una és que si t’agafa en alta mar és millor capejar el temporal, perquè entrar a port en males condicions, no és una opció; i si estàs a port el prudent és no sortir.

I això és el que van fer els nostres navegants, a fora hi havien onades de dos metres i fins i tot a port, amarrats al pantalà, el Cirrus es movia. Per tant, no han sortit fins que el temps a estat bo, i ho han fet el dissabte 23. És a dir, que han estat dos dies de descans i turisme en Cefalù


Però no tenim cap crònica ni proba gràfica d’aquests dies de lleure perquè tal com us vàrem dir el port esportiu de San Vito no disposa de cap servei de connexió a la xarxa, és més, per no tenir no te ni dutxes i això que cobren 50 euros per la estada diària. El mateix que a Saint Tropez a aquestes alçades de la temporada, però sense el “glamour” d’aquell indret.


El dissabte 23 de maig, amainat el temporal, la tripulació del Cirrus va amollar amarres a les nou del matí i es va disposar a recórrer les 37 milles que en teoria els havia de portar en sis hores i mitja a Orlando (Sicília – Itàlia). 
El navegant i el capità consultant les cartes per cercar un port alternatiu.



Però no comptaven amb que aquest port estaria tancat per manca de calat, es veu que ja és tradicional que a l’hivern s’omple de sorra per les corrents marines i no els draguen fins que comença la temporada d’estiu. Això va suposar que van haver d’allargar la navegació fins que van albirar Milazzo on van entrar i amarrar a les set i mitja del vespre, després de més de deu hores de bona mar i còmode navegació.
El pilot automàtic inflable del Cirrus
(Amarra com puguis, "The Film")



Com que durant la travessa entre San Vito lo Capo i Cefalù van veure la bocana del port de Palermo, van decidir que pagava la pena de visitar la ciutat, i això és el que han fet un cop a Milazzo. El diumenge 24 es van embarcar en un tren camí de Palermo possiblement també per poder veure a la Sofía Loren, però la Loren és en un geriàtric i, és clar, els hi va fer por d’acostar-s’hi no fos cas que se’ls quedessin.  L’últim Whatsapp que hem rebut, dia d’eleccions a casa nostra, deia que Palerm està en un estat quasi ruïnós, però al igual que la Loren aguanta força bé.

De turisme per Palerm.
Neorealisme Italià 
Palermo monumentale
 


Manteniment