Mataró a la vista!!!

Ho han aconseguit!!!

Avui em domina un sentiment força estrany, festiu per un cantó perquè els nostres companys i amics de l’ànima han culminat una fita extraordinària, i doblement trist perquè a sobre de no haver compartit la seva moderna odissea, no he pogut anar a rebre’ls com es mereixen. Però les coses són com són, i arriben quan arriben.

Els ninots dels acudits d’en Ferreres al Periodico de Catalunya porten ben bé un any, o potser més, navegant cap a Ítaca perseguits pel búnquer flotant “El Temido” en tant que els nostres almogàvers van i sobre tot tornen en tant sols quaranta nou dies. Es demostra que no és tant important el temps que es triga com el que s’aprèn pel camí, que si hi ha voluntat, a la fi s’assoleixen les fites.

Alerta, polítics!! El que cal és equip i unitat. Qui tingui orelles que escolti.

Ahir el "engegar màquines" no tenia encara la crònica del nostre corresponsal perquè estava ocupat rebent la benvinguda de la família i amics.
Avui no podia faltar la última crònica d'en Charly P. Flatvillage:

"Dissabte 27 juny.

Hem comprat sis entrepans per fer la darrera travessa, mentre el capità revisava nivells d'oli i bombes d'aigua. A les 10:15 h. sortim del port de Maó direcció a casa.
Fa un sol molt fort, crema, poc vent, del NE, anem amb la major i la gènova i el motor, a una mitjana de 6 nusos.

A cada hora baixem al quadre  de comandament premem l'interruptor de la bomba per buidar l'aigua de la sentina del motor. S'han hissat 4 banderes, la catalana, la italiana, la sarda i la grega.
A les 15 h. dinem i brindem amb cava a la salut de tots nosaltres i del Cirrus.
A les 17 h. encara es veu per popa el toro, 329 m. la muntanya més alta de Menorca.
Tot segueix igual, a 2000 rpm i anar fent, estem sols al mig del mar només veiem això, el gran blau, el mar.

A les 19 h. deixem de veure Menorca. Quan a les 10 h. es fa fosc, comença un vent de través que sacseja  el Cirrus de babord a estribord i tornem-hi.
En Ramon es queda a la banyera de coberta per no marejar-se i Carles i jo fem relleus per prémer  l'interruptor de la bomba,  triga 37 segons en buidar l'aigua. I així passa la darrera nit amb l'amic Cirrus que ens porta a més de 6 nusos cap a casa.
A quarts de cinc de la matinada i a través d'una espessa calitja es dibuixa el perfil de la costa del Maresme i en segon terme el nostre Montseny.

A les 9,30 h. amarrem al port de Mataró amb emocions contingudes.
S'ha acabat "El viatge a Ítaca "  tot molt bé.
De peus sobre el moll i arran de mar començo a sentir nostàlgia dels 49 dies passats. 
Gràcies a tots els que ho han fet possible. Família, amics i Josep Lluís i Joan Miquel.

Carles Pérez Vilaplana"

El viatge a Ítaca en xifres:

Dies 49.

Hores navegant 386 h. 36 minuts 

Milles   2088

Hores motor 380 h. 20 minuts.

Hores a vela (motor parat)  6 h. 16 minuts. 

Hores d'estar junts Carles, Ramon i Charly 1159 hores

22 dies per arribar a Ítaca 

27 dies per tornar a Mataro

A manca de passar comptes s’estima el total de despeses en 9.000,-Euros