dissabte, 6 de juny del 2015

A Corfú encara amb l'Euro

"Arribats a Corfú a les 16h. (hora Catalana) aquí són les 17h, vent i mar tot bé. Demà enviaré fotos. Ara estem en una terrassa prenent cervesa i potser sopar i aprofitant-nos del Wifi. En el Cirrus ens quedem totalment incomunicats." Charly P. Flatvillage

El Cirrus és el segon per l’esquerra davant  de la “patera”.
“Estem a Corfú des de divendres a les quatre de la tarda. Tot bé, amb calor i fent el “guiri”, comprant queviures i visitant el palau on va estar exiliada l’ex emperadriu Sissí. Veurem com guanya el Barça i l’endemà cap a una illa que és molt a prop d’Albània i fer llavors el salt a Itàlia. Ja us diré el nom de la illa.” Charly P. Flatvillage


El palau on va estar exiliada Sissí emperadriu que era guapíssima com la que la va interpretar a la pantalla (Romy Shneider).




A l'esquerra estatua de mida natural de l'Emperadriu 




A la dreta un retrat de Sissí


El gran guerrer Aquil·les.



dijous, 4 de juny del 2015

Continuem en precari








Sortits de Leukas al matí per seguir el canal de navegació que porta al nord de la illa. en cua de vaixells per passar davant del pont flotant que uneix Cefalònia amb la Grècia continental. 

El pont flotant

Arribats a Patxos a les quatre de la tarda. Navegació plaent i parcialment a vela a una mitjana de 5 nusos. Un altre cop sense serveis i el Wifi en precari. Seguim sense comunicar-nos més perquè no podem.

En un pantalà d'espera per passar el pont flotant





Com sempre depenent de la meteorologia, demà sortirem cap a Corfú. L’intenció  és veure el Barça i després el diumenge partir per fer el salt de les 170 milles cap a Itàlia.


dimecres, 3 de juny del 2015

Sense serveis de cap mena


En primer terme amb una casa al mig, l’illa de Skorpios, us sona? Em semblava que escoltava a la Callas quan passàvem pel davant.







A les vuit hem deixat Ítaca amb una certa nostàlgia però contents de tornar a casa, sense presses, anar fent.




Ahir nit fallava el Wifi per la quantitat de velers que l’estaven utilitzant, a sobre al port no hi havia electricitat, pel que vàrem haver de fer servir les bateries del Cirrus. És per això que no es va poder utilitzar el portàtil, només teníem un 25% de reserves d’energia.


Compreneu-ho, tot no pot ser. No dubteu que la crònica que us hem promès es farà quan sigui possible.

De quan els vitagers esdevenen turístes


El expedicionaris, la senyera i la badia d'Ítaca al fons



Transcripció de un Whatsapp d’en Charly rebut ahir 2 de juny:

“Hem recorregut tota l’illa en un cotxe llogat i ens hem banyat en pilotes en una petita cala d’aigües transparents i gens freda. És com la Costa Brava de fa quaranta anys i en petit.
Si fa bon temps, demà (per avui) sortim cap a Leukas, farem trams de 6 o7 hores de navegació. Més descansat, sobre tot pel capità que és el que sap navegar.
Salut i abraçades.
Charly"

Ulisses


A banda de fer turisme, en Carles Bach, el Capità està preparant la navegació cap a Leukas, comprovant la meteo del vent, mar, hores de claror, etc.


Mercès pels vostres bon auguris, però no cal que patiu. 
Ulisses 2.0

Podeu estar segurs que només sortim a navegar quan tenim la quasi certesa de que gaudirem de bon temps.
Ulisses 2.1

La seguretat total és impossible, el risc zero no existeix, la climatologia ja ho té això.


Ulisses 2.2


(Del nostre corresponsal Charly P. Flatvillage)











Ens han promès més fotos d'aquesta jornada de turisme i descans. Les afegirem així que sigui possible.
Gaudint de la gastronomia local

dimarts, 2 de juny del 2015

HO HAN ACONSEGUIT!!!

Matinada del 31 de maig





"Bon dia companys, avui a les 8h hem amarrat al port de Wathy (Ítaca) amb una excel·lent navegació, bon temps i 4h a vela a 4,5 nusos. Aquesta nit no hem dormit, molts pesquers i una motora sense llums de posició, que amb un focus ens ha deixat enlluernats i acollonits.
Dediquem “El viatge a Ítaca” al gran amic Josep Lluís Lirola perquè si estem aquí, sens dubte és gràcies a ell.
Abraçades, moltes abraçades.


Carles Pérez"

(Àlies: Charly P. Flatvillage)












Cefalònia en primer pla
Havien sortit de Rocella Iònica a les dotze del dissabte 30 de maig amb l’intenció d’anar a Leukas seguint el consell de uns navegants de Màlaga experts en les illes greges. El cas és que una sortida de sol el diumenge amb Cefalònia com a fons els va fer canviar d’idea.





Cefalònia és la illa que es  troba al oest de Ítaca i que seguint el rumb que portaven des de Rocella s’interposava entre ells i l’objectiu final del viatge.
Es veu que la llum de l’alba va actuar com de cant de sirenes en els nostres expedicionaris qual Ulisses del segle vint i u.
Les banderes de cortesía





I excitats com estaven, sigui per l’albada, sigui per la proximitat de la mítica Ítaca o sigui pel cant de sirenes en forma de la música celestial del vent que inflava les veles, el cas és que van decidir fer tot d’una la navegació fins a Wathy, el portet de Ítaca. Sense dormir, és clar, i fent front a les dificultats que encara restaven de trobar-se. Dificultats que a diferència d’Ulisses que va topar-se amb un vent molt fort i de proa que el va fer virar en rodó, ells es van trobar en la munió de pescadors que solcaven les aigües del mar Jònic i que com és sabut tenen preferència quan estan feinejant. I per si fos poc, també una llanxa motora sense llums de posició els hi va fer la gitza i els va enlluernar amb un potent focus quan els tenia a prop, deixant-los literalment “acollonits”.


L'inmènsa badia d'Ítaca, Wathy al fons l'illa del Lazareto a proa











Però per fí, el repte és assolit. Allà darrera de l’illa que va estar una leproseria i després reducte de quarantenes, hi ha el port de Wathy (Ítaca), tot just a tocar de la gafa.
Gafa que fan servir finalment a les vuit del matí del dilluns 1 de juny per agafar les amarres del port i afermar a moll per popa.




Les coordenades del seu amarrador són:
38º 21’ 54,7” N i 20º 42’ 57,0” E





Però essent un port encantador, vull dir un port amb encant, amb cants de sirenes, com correspon; no té serveis!! 

És de ben segur per això que lluny dels circuits turístics, és un magnífic destí pels velinàutes Catalans. Amb el seu component mític i romàntic.


Però Charly, no havien dit uns de Màlaga, que a Ítaca no hi havia on amarrar? No havies dit que els mariners autèntics no enganyen? Ja us havia dit que el que volien era que no hi anéssiu.
Pel que es veu, Ítaca és molt maca i poc turística. Un encant, vaja.


Dons tens raó Juanmi. Els Malagenys no enganyen, el que passa és que tenen el sentit de la bellesa diferent del nostre, a ells els hi agrada Benidorm.