Fatiga de cossos i materials

La Mola de Maó

Estem en les darreres singladures d’aquesta aventura èpica dels nostres Ulisses particulars, i retornats a aigües més conegudes les dificultats que els surten al pas ja no són tant de mena meteorològica, que també, sinó més aviat de cansament. Quan ens acostem a la fi d’aquest raid marítim, Mataró – Ítaca – Mataró després de gaire bé set setmanes de mar, els cossos comencen a mostrar símptomes de fatiga. Però no tan sols els mariners, ans el veler mateix els fa palès que potser estant fent un gra massa.

Sortiren el dijous 25 a dos quarts de set del matí de Calasetta (Sardenya) per recórrer les 194 Milles que els separaven de Maó (Menorca), distància que estimaven fer en unes 37 hores. Però el vent lleugerament favorable ajudat pel motor els va escurçar el temps ben bé en tres hores de forma que el divendres a quarts de cinc amarraven a Maó.

Pel camí, el circuït de refrigeració del motor que pren l’aigua del mar i la ha de tornar al gran blau després de passar pel bloc, va decidir que ja n’hi havia prou i va començar a fugar-se per una brida d’una conducció de retorn. El resultat és que han passat la nit del “lloro” controlant cada mitja hora el nivell d’aigua a la sentina del motor. Controlant i buidant, és clar, però també els ha calgut de monitoritzar la temperatura del motor, perquè de cap manera podia quedar-se el motor sense refrigerant.

El pensament que tenen és que, vist que la fuga no va a més i el control és assumible, descansaran tot el que puguin i sortiran avui dissabte a mig matí per tractar d’arribar diumenge al voltant de les 10 u 11 hores a Mataró.

Aquest és un Whatsapp rebut d'en Carles Bach "Master & Commander":

El motor i la seva sentina, sota l'escala d'accèss a la cabina.
A l'esquerra el bany.

"Estic cansat i he pasat molts nervis durant la travessa, no es agradable veure com va entrant aigua a bordo per una averia amb la bomba de l'aigua salada i tindre de controlar cada 30 minuts +- i vuidarla de la sentina del motor, dema tornarem a patir aquest problema amb la conviccio de q no anira a mes. En fi lo pitjor fora acabar el viatge a vela i sense vent, a veure si em relaxo i descanso una mica, una abraçada."

Revetlles de Sant Joan d'alta maror

En el passat post ja ho deia jo que ens tocaria vetllar. De fet ens ha tocat re-vetllar.

És curiosa la contemporaneïtat de les coses. Ahir mentre molts de la colla estaven de revetlla de Sant Joan, un grup d’havaneres dedicava una peça a la tripulació del Cirrus, uns altres estaven de revetlla de Sant Pau, i els nostres intrèpids navegants estaven de vetlla “Pasqual”, és a dir, passant-les de color morat.

Sabem del cert que van sortir de San Vito lo Capo el dilluns 22 poc abans de les onze del matí i que van tenir manta dificultats a la matinada, però no sabem segur si va ser la mateixa matinada que aquí celebràvem les revetlles. Probablement si, i si no m’agrada pensar-ho, que quan el grup d’Havaneres Serra de Marina els hi desitjava “Que tingueu sort” va ser el moment en que el Capità va encertar en el rumb.

Segurament haureu sentit parlar del “Efecte Papallona” en la que es demostra que en dos sistemes idèntics, una petita variació inicial en les condicions de un de ells, pot generar un resultat enormement diferent del altre. Llavors potser que el desig del grup produís resultat en el Cirrus, o pot també ser que dues centes cinquanta persones unint els batecs dels seus aplaudiments engeguessin el efecte de batre ales de papallones, o simple casualitat, o... la Divina providència.

Dic això perquè les coses van anar més o menys així:

Estava en Josep Lluís Lirola i la Tito a la revetlla de Sant Joan de la terrassa “La Ona” de Premiá de Mar i em va enviar aquest Whatsapp:

<<A les 00:30 del 24 , dia de Sant Joan el grup d’havaneres Serra de Marina ha dedicat a la tripulació del CIRRUS ja de tornada des de Ítaca la cançó "Que tingueu sort " davant de 250 comensals al restaurant l'Ona de Premia

Lirola>>

El dimecres havent passat la Ma. Glòria i jo la revetlla al hospital de Sant Pau rebo aquest altre Whatsapp aclaridor d’en Charly:

<< Bon  dia nenes i nens:

Deixàrem Sant Vito lo Capo (Sicília) el dilluns a les 10'50h.

A les 3 h de la matinada el pilot automàtic es descontrola, perd el rumb i ens fa donar un gir de 360 graus. Anàvem amb la major i el turmentí i a més el compàs sense llum, no sabíem quin rumb prendre.

20 minuts després tot solucionat gràcies a la perícia d'en Carles. Cal afegir que tot això passava amb marejol alt i vent de ratxejat amb cops de vent de entre 6 i 20 nusos. Després de 41,40 h navegant arribem a Calasetta (Sardenya).

Un cop més l'habilitat extraordinària d'en Carles Bach ens ha fet amarrar amb seguretat, penseu que per arribar a port creuem per "seques" que son baixos de sorra amb poca fondalada, vaixells ancorats a fora port, pescadors entrant i sortint, molt cansats i sobre tot, de nit.

Amb l'ajuda del programa del portàtil en el plotter marcàvem el rumb a seguir al Cirrus, que es porta molt bé.

Ara toca descansar, esmorzar i preparar la sortida cap a Maó que segurament serà demà dijous 

Felicitats a tots els Joans i abraçades amb salut i sort.

Charly P. Flatvillage>>

I per acabar-ho d’adobar, reacciona el Master & Commander amb emoció per mitjà d’aquest Whatsapp

<<Que voleu donar-me el dia? S'ha posat la pell de gallina al llegir això. Nosaltres per la nostra part quan expliquem el per què del viatge a Ítaca, hi ha qui ho entén, altres desconeixen el tema però escolten. Avui amb un veí de pantalà que és italià, que treballa a Chicago però casualment havia treballat a Granollers, ho hem estat parlant i ho entén perfectament. Diu que al contrari que Escòcia, Catalunya es el motor de Espanya per lo que ens haurien d’escoltar.

Per cert com esta la Ma. Gloria quin ensurt, oi?

Desitjo que passi ràpid. Una abraçada,

Us deixo que en Charly esta preparant un arròs blanc amb un parell d'ous amb puntilla impressionants.

Ja em demanen a taula així que adeuuuuuu. 😁😁😁😘

El capità>>

L'esbarjo

Definició de Esbarjo: "Activitat que es fa per passar el temps o per diversió, generalment al aire lliure"

No sabem res del cert, però sembla ser que finalment varen sortir de Santa Àgata de Militello i el dissabte van fondejar a la badia de Palermo perquè es van trobar amb mar de proa i onades de 3 metres.

Ahir diumenge van reprendre la singladura i van arribar a San Vito lo Capo (port que ja van visitar a l’anada) a un quart de sis de la tarda.

Allò que és ben segur és que els hi estan passant de tots els colors. Pels que no estiguin avesats amb la navegació dita “d’esbarjo” heu de saber que les onades que arriben a les nostres platges del maresme, per exemple, no solen alçar més del metre i mig o els dos metres quan alguns eixelebrats del surf s’endinsen al mar per cavalcar sobre “la onada”.

Però tres metres son murs d’aigua que passen per sobre i escombren la coberta. És per això que cal portar tot ben amarrat i ferm, però no patiu, perquè recordo que en les reunions que vàrem tenir quan havíem de sortir plegats, es va decidir que com a mesura de auto-protecció tots havíem de portar la nostra armilla automàtica i l’arnès per subjectar-se a la línia de vida que porta el vaixell al llarg de la coberta.

Més amunt he posat entre cometes esbarjo. L’afecció que a mols de nosaltres ens domina, se sol anomenar així perquè normalment les sortides amb mala mar només les fan els professionals i quan no tenen altre remei. Però els reptes ja ho tenen això, un pot ajornar la sortida d’un port a l’espera de la millora del temps, si no és que la tirada que cal fer és massa llarga per poder confiar en que la previsió meteorològica durarà tota la travessia del tram. I aquí és on es troben ara mateix, van esperar bon temps per sortir, però aquest es va acabar a mitja travessa.

La circulació atmosfèrica general en les nostres latituds sol ser, la major part de l’any de ponent cap a llevant, els vents son llavors en funció de les baixes i altes pressions, però quan a l’escorça terrestre tenim costes i cadenes muntanyoses alineades de Oest a Est la component dominant coincideix amb la circulació general. Així passa a la costa nord de Sicília, al l’estret de Gibraltar i a les costes Cantàbriques, i és per això que també van tenir problemes a aquest indret a l’anada.

Tot això ens ha de servir als que ens ho mirem des de la seguretat de les nostres pantalles per valorar encara més la magnitud de la seva particular Odissea.

No sabem d'on són les fotos, però,... a que són maques!

Reconstrucció pel que ens han dit fons generalment ben informades:

Suposem que el dissabte van sortir de Santa Àgata de Militello cap les nou del matí i després de segurament 12 o 13 hores de intensíssima navegació varen decidir de abrigar-se a la badia de Palerm fondejant sense entrar a port donat que devien ser més de les deu de la nit, el port és de fort trànsit comercial, i estaven esgotats del esforç.

El diumenge sortiren de Palerm a les vuit del matí amb menys onades que la vigília, però encara Déu n’hi do, i a les 17:15 (única dada segura) van arribar al port de San Vito lo Capo que ja coneixien.

Previsió perquè ja coneixem quina llesca gasten:

Avui, al voltant de mig dia, amb reminiscències d’altres èpoques, si el Capità ho permet (l’autoritat) i la meteorologia no ho impedeix (el temps), sortiran de San Vito per fer el gran salt cap a Calasetta (Sardenya) on no esperen arribar fins dimecres matí.

Ens toca vetllar.