Fatiga de cossos i materials

La Mola de Maó

Estem en les darreres singladures d’aquesta aventura èpica dels nostres Ulisses particulars, i retornats a aigües més conegudes les dificultats que els surten al pas ja no són tant de mena meteorològica, que també, sinó més aviat de cansament. Quan ens acostem a la fi d’aquest raid marítim, Mataró – Ítaca – Mataró després de gaire bé set setmanes de mar, els cossos comencen a mostrar símptomes de fatiga. Però no tan sols els mariners, ans el veler mateix els fa palès que potser estant fent un gra massa.

Sortiren el dijous 25 a dos quarts de set del matí de Calasetta (Sardenya) per recórrer les 194 Milles que els separaven de Maó (Menorca), distància que estimaven fer en unes 37 hores. Però el vent lleugerament favorable ajudat pel motor els va escurçar el temps ben bé en tres hores de forma que el divendres a quarts de cinc amarraven a Maó.

Pel camí, el circuït de refrigeració del motor que pren l’aigua del mar i la ha de tornar al gran blau després de passar pel bloc, va decidir que ja n’hi havia prou i va començar a fugar-se per una brida d’una conducció de retorn. El resultat és que han passat la nit del “lloro” controlant cada mitja hora el nivell d’aigua a la sentina del motor. Controlant i buidant, és clar, però també els ha calgut de monitoritzar la temperatura del motor, perquè de cap manera podia quedar-se el motor sense refrigerant.

El pensament que tenen és que, vist que la fuga no va a més i el control és assumible, descansaran tot el que puguin i sortiran avui dissabte a mig matí per tractar d’arribar diumenge al voltant de les 10 u 11 hores a Mataró.

Aquest és un Whatsapp rebut d'en Carles Bach "Master & Commander":

El motor i la seva sentina, sota l'escala d'accèss a la cabina.
A l'esquerra el bany.

"Estic cansat i he pasat molts nervis durant la travessa, no es agradable veure com va entrant aigua a bordo per una averia amb la bomba de l'aigua salada i tindre de controlar cada 30 minuts +- i vuidarla de la sentina del motor, dema tornarem a patir aquest problema amb la conviccio de q no anira a mes. En fi lo pitjor fora acabar el viatge a vela i sense vent, a veure si em relaxo i descanso una mica, una abraçada."