En el passat post
ja ho deia jo que ens tocaria vetllar. De fet ens ha tocat re-vetllar.
És curiosa la contemporaneïtat
de les coses. Ahir mentre molts de la colla estaven de revetlla de Sant Joan,
un grup d’havaneres dedicava una peça a la tripulació del Cirrus, uns altres estaven
de revetlla de Sant Pau, i els nostres intrèpids navegants estaven de vetlla “Pasqual”,
és a dir, passant-les de color morat.
Sabem del cert
que van sortir de San Vito lo Capo el dilluns 22 poc abans de les onze del matí
i que van tenir manta dificultats a la matinada, però no sabem segur si va ser
la mateixa matinada que aquí celebràvem les revetlles. Probablement si, i si no
m’agrada pensar-ho, que quan el grup d’Havaneres Serra de Marina els hi
desitjava “Que tingueu sort” va ser el moment en que el Capità va encertar en
el rumb.
Segurament haureu
sentit parlar del “Efecte Papallona” en la que es demostra que en dos sistemes
idèntics, una petita variació inicial en les condicions de un de ells, pot
generar un resultat enormement diferent del altre. Llavors potser que el desig
del grup produís resultat en el Cirrus, o pot també ser que dues centes cinquanta
persones unint els batecs dels seus aplaudiments engeguessin el efecte de batre
ales de papallones, o simple casualitat, o... la Divina providència.
Dic això perquè les
coses van anar més o menys així:
Estava en Josep
Lluís Lirola i la Tito a la revetlla de Sant Joan de la terrassa “La Ona” de
Premiá de Mar i em va enviar aquest Whatsapp:
<<A
les 00:30 del 24 , dia de Sant Joan el grup d’havaneres Serra de Marina ha
dedicat a la tripulació del CIRRUS ja de tornada des de Ítaca la cançó "Que
tingueu sort " davant de 250 comensals al restaurant l'Ona de Premia
Lirola>>
El dimecres havent
passat la Ma. Glòria i jo la revetlla al hospital de Sant Pau rebo aquest altre
Whatsapp aclaridor d’en Charly:
<< Bon dia nenes i
nens:
Deixàrem
Sant Vito lo Capo (Sicília) el dilluns a les 10'50h.
A les 3
h de la matinada el pilot automàtic es descontrola, perd el rumb i ens fa donar
un gir de 360 graus. Anàvem amb la major i el turmentí i a més el compàs sense
llum, no sabíem quin rumb prendre.
20
minuts després tot solucionat gràcies a la perícia d'en Carles. Cal afegir que tot
això passava amb marejol alt i vent de ratxejat amb cops de vent de entre 6 i 20
nusos. Després de 41,40 h navegant arribem a Calasetta (Sardenya).
Un cop
més l'habilitat extraordinària d'en Carles Bach ens ha fet amarrar amb
seguretat, penseu que per arribar a port creuem per "seques" que son
baixos de sorra amb poca fondalada, vaixells ancorats a fora port, pescadors
entrant i sortint, molt cansats i sobre tot, de nit.
Amb
l'ajuda del programa del portàtil en el plotter marcàvem el rumb a seguir al
Cirrus, que es porta molt bé.
Felicitats a tots els Joans i abraçades amb salut i sort.
Charly P. Flatvillage>>
I per acabar-ho d’adobar,
reacciona el Master & Commander amb emoció per mitjà d’aquest Whatsapp
<<Que
voleu donar-me el dia? S'ha posat la pell de gallina al llegir això. Nosaltres
per la nostra part quan expliquem el per què del viatge a Ítaca, hi ha qui ho entén,
altres desconeixen el tema però escolten. Avui amb un veí de pantalà que és
italià, que treballa a Chicago però casualment havia treballat a Granollers, ho
hem estat parlant i ho entén perfectament. Diu que al contrari que Escòcia,
Catalunya es el motor de Espanya per lo que ens haurien d’escoltar.
Per cert
com esta la Ma. Gloria quin ensurt, oi?
Desitjo
que passi ràpid. Una abraçada,
Us deixo
que en Charly esta preparant un arròs blanc amb un parell d'ous amb puntilla
impressionants.
Ja em
demanen a taula així que adeuuuuuu. 😁😁😁😘
El capità>>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada