dimecres, 27 de maig del 2015

In bocca al lupo


Els nostres expedicionaris ja són al estret de Messina, que com sabeu és força estret, bé no tant com entre l’Encalladora i el Cap de Creus, però Déu n’hi dó. Només te 1,61 milles nàutiques en la seva part més estreta, és a dir 3 quilòmetres menys 20 metres, i per aquí naveguen milions de tones cada any, i així es veu en aquest mapa de densitat marítima.

És per això que fa por de entrar en la gola del llop, però a mi em ve immediatament l’expressió típicament italiana de “in bocca al lupo” que no te res a veure. Perquè aquesta expressió representa l'amor de la mare llop que pren suaument amb la seva boca als seus cadellets per portar-los d'una cova a una altra, o per protegir-los dels perills externs. Dir "in bocca al lupo" és una de les més belles expressions que es pot oferir a una persona. És el desig que estiguis segur i protegit de la maldat que t'envolta, com la lloba protegeix els seus cadells mantenint-los en la seva boca.
És invocar la bona sort a la Italiana. Desitgem-los sort doncs, perquè amb el trànsit i els corrents que pateix aquest estret, la necessitaran.
La tripulació del Cirrus va haver de canviar el cab del enrrotllador de la gènova abans de sortir de Milazzo i un cop carregats els queviures que calien per reposar el rebost, van sortir de Milazzo a les 7:00 del matí i van arribar a Reggio Calàbria a les 12:00 del migdia del dimarts 26.
Els seus Whatsapps en han reportat que en les 32 milles del trajecte han fet puntes de 8 nusos navegant a vela i ajudats pel motor. Un èxit vaja!
A Reggio Calàbria s’han trobat un port industrial, com diu en Charly, “el port és lleig i trist de collons com la part de la ciutat que hem vist”  



No té Wifi i sembla l’antic Moll de la Fusta del port de Barcelona, però afortunadament en un bar proper gaudeixen de wifi lliure.







En el moment de trametre’ns el present resum (dos quarts de set del vespre d'ahir) a Reggio plovia.



Pensen sortir dijous cap a Rocella, just al altre cantó de la bota, lloc triat per fer el salt a Ítaca.
Per fer aquest últim salt, una mica més de 200 milles nàutiques, els hi caldrà sort un altre cop. Els hi desitgem, però tractant-se d’una aventura marina, ho farem amb un altre italianada:


“In culo alla balena”, una expressió més grollera per desitjar bona sort. Literalment, al cul de la balena i com solen respondre ells: Speriamo que non caghi !

1 comentari:

Pep ha dit...

Felicitats, navegants, per la ruta feta fins ara i molta sort i vent favorable per a la que, encara, us queda !!!.

Salut i endavant que ja us queda menys per a l'objectiu.

Una forta abraçada (des de terra).

Maribel i Pep