dimarts, 21 de juliol del 2015

Benvinguts herois!!


Hi falta en Ramon però hi són els que no hi varen poder anar



Els membres del Clan de l’Òs Gris, asíduus seguidors del blog Ithaki vàrem retre homenatge als tripulants dels Cirrus, (Carles-Charly Pérez, Carles Bach i Ramón Aregall) que com tots sabeu havien tornat victoriosos, feia pocs dies, de la seva expedició a Ítaca.
Desprès d’aparcar gratuïtament tots els cotxes, gracies al guia oficial, vam fer la caminada del dia, uns 50 o 100 metres, (dificultat + - 0 metres) fins a la terrassa d’un bar on es va aplegar tota la colla (20 persones). No van faltar les canyes  i el bon rotllo.
Els que portàvem el vestit de bany o el bikini posat,  se’ns van tornar els ulls melancòlics  de veure com els víkings i les valquíries  d’aquelles platges es remullaven els cossos en aquella piscina que era el mar.  Un altra dia serà ! .
A l’hora prevista vam tornar a fer una altra caminada fins el Restaurant on en dues taules grans i sota paraigües de platja hawaiana, vam gaudir d’un bon dinar i be de preu.
Només vam trobar a faltar la paella de la que el Joan Miquel i en Joan en deien meravelles i que va ésser uns dels “leit motiv” d’aquesta escapada. El cert es que entre les dues taules hi havien bastants especialistes en la matèria, que haurien estat molt exigents, potser massa,   i que la seva opinió hagués enterbolit el sentiment generalitzat de que havíem menjar força bé. No descartem, donat la quantitat d’especialistes en paelles, de fer-vos un dia demostracions que, segur, trencarien esquemes gastronòmics.

En  Joan Miquel i la Ma. Glòria   van oferir casa seva, per fer més íntimament l’homenatge als homes de la mar. A la seva terrassa vam gaudir de cava ben fresc, galetes i d’una complerta projecció de fotos i música del viatge a Ítaca, preparat pel Carles Bach, amb la infraestructura mediàtica del nostres cicerones, que van regalar als navegants dues banderes per que el vaixell les porti es futures expedicions. 

Una era la que exigeix la legalitat vigent, figurant explícitament   aquest extrem per que no hi hagi dubtes. L’altra es la que, esperem, sigui la que exigeixi, dins de molt pocs mesos, la legalitat vigent a Catalunya.
Un regal molt pràctic, que va fer molta il·lusió  als navegants, als futurs navegants i a tots el presents i segurament també als absents.  Amen !.
 L’homenatge de tots es va ampliar als que no van poder anar-hi per qüestions de salut però que van estar en cos i ànima diàriament amb les navegants.
Sobre quarts de set de la tarda, i desprès de desitjos d’unes estupendes vacances i de millora de salut de tots, vam donar por finalitzada la escapada.

Bon estiu. Salut.
Jaume Llobera


diumenge, 28 de juny del 2015

Mataró a la vista!!!


Ho han aconseguit!!!

Avui em domina un sentiment força estrany, festiu per un cantó perquè els nostres companys i amics de l’ànima han culminat una fita extraordinària, i doblement trist perquè a sobre de no haver compartit la seva moderna odissea, no he pogut anar a rebre’ls com es mereixen. Però les coses són com són, i arriben quan arriben.
Els ninots dels acudits d’en Ferreres al Periodico de Catalunya porten ben bé un any, o potser més, navegant cap a Ítaca perseguits pel búnquer flotant “El Temido” en tant que els nostres almogàvers van i sobre tot tornen en tant sols quaranta nou dies. Es demostra que no és tant important el temps que es triga com el que s’aprèn pel camí, que si hi ha voluntat, a la fi s’assoleixen les fites.
Alerta, polítics!! El que cal és equip i unitat. Qui tingui orelles que escolti.

Ahir el "engegar màquines" no tenia encara la crònica del nostre corresponsal perquè estava ocupat rebent la benvinguda de la família i amics.
Avui no podia faltar la última crònica d'en Charly P. Flatvillage:


"Dissabte 27 juny.
Hem comprat sis entrepans per fer la darrera travessa, mentre el capità revisava nivells d'oli i bombes d'aigua. A les 10:15 h. sortim del port de Maó direcció a casa.
Fa un sol molt fort, crema, poc vent, del NE, anem amb la major i la gènova i el motor, a una mitjana de 6 nusos.
A cada hora baixem al quadre  de comandament premem l'interruptor de la bomba per buidar l'aigua de la sentina del motor. S'han hissat 4 banderes, la catalana, la italiana, la sarda i la grega.
A les 15 h. dinem i brindem amb cava a la salut de tots nosaltres i del Cirrus.
A les 17 h. encara es veu per popa el toro, 329 m. la muntanya més alta de Menorca.
Tot segueix igual, a 2000 rpm i anar fent, estem sols al mig del mar només veiem això, el gran blau, el mar.
A les 19 h. deixem de veure Menorca. Quan a les 10 h. es fa fosc, comença un vent de través que sacseja  el Cirrus de babord a estribord i tornem-hi.
En Ramon es queda a la banyera de coberta per no marejar-se i Carles i jo fem relleus per prémer  l'interruptor de la bomba,  triga 37 segons en buidar l'aigua. I així passa la darrera nit amb l'amic Cirrus que ens porta a més de 6 nusos cap a casa.
A quarts de cinc de la matinada i a través d'una espessa calitja es dibuixa el perfil de la costa del Maresme i en segon terme el nostre Montseny.
A les 9,30 h. amarrem al port de Mataró amb emocions contingudes.
S'ha acabat "El viatge a Ítaca "  tot molt bé.
De peus sobre el moll i arran de mar començo a sentir nostàlgia dels 49 dies passats. 
Gràcies a tots els que ho han fet possible. Família, amics i Josep Lluís i Joan Miquel.

Carles Pérez Vilaplana"


El viatge a Ítaca en xifres:
Dies 49.
Hores navegant 386 h. 36 minuts 
Milles   2088
Hores motor 380 h. 20 minuts.
Hores a vela (motor parat)  6 h. 16 minuts. 
Hores d'estar junts Carles, Ramon i Charly 1159 hores
22 dies per arribar a Ítaca 
27 dies per tornar a Mataro


A manca de passar comptes s’estima el total de despeses en 9.000,-Euros

dissabte, 27 de juny del 2015

Fatiga de cossos i materials

La Mola de Maó
Estem en les darreres singladures d’aquesta aventura èpica dels nostres Ulisses particulars, i retornats a aigües més conegudes les dificultats que els surten al pas ja no són tant de mena meteorològica, que també, sinó més aviat de cansament. Quan ens acostem a la fi d’aquest raid marítim, Mataró – Ítaca – Mataró després de gaire bé set setmanes de mar, els cossos comencen a mostrar símptomes de fatiga. Però no tan sols els mariners, ans el veler mateix els fa palès que potser estant fent un gra massa.
Sortiren el dijous 25 a dos quarts de set del matí de Calasetta (Sardenya) per recórrer les 194 Milles que els separaven de Maó (Menorca), distància que estimaven fer en unes 37 hores. Però el vent lleugerament favorable ajudat pel motor els va escurçar el temps ben bé en tres hores de forma que el divendres a quarts de cinc amarraven a Maó.
Pel camí, el circuït de refrigeració del motor que pren l’aigua del mar i la ha de tornar al gran blau després de passar pel bloc, va decidir que ja n’hi havia prou i va començar a fugar-se per una brida d’una conducció de retorn. El resultat és que han passat la nit del “lloro” controlant cada mitja hora el nivell d’aigua a la sentina del motor. Controlant i buidant, és clar, però també els ha calgut de monitoritzar la temperatura del motor, perquè de cap manera podia quedar-se el motor sense refrigerant.

El pensament que tenen és que, vist que la fuga no va a més i el control és assumible, descansaran tot el que puguin i sortiran avui dissabte a mig matí per tractar d’arribar diumenge al voltant de les 10 u 11 hores a Mataró.

Aquest és un Whatsapp rebut d'en Carles Bach "Master & Commander":

El motor i la seva sentina, sota l'escala d'accèss a la cabina.
A l'esquerra el bany.
"Estic cansat i he pasat molts nervis durant la travessa, no es agradable veure com va entrant aigua a bordo per una averia amb la bomba de l'aigua salada i tindre de controlar cada 30 minuts +- i vuidarla de la sentina del motor, dema tornarem a patir aquest problema amb la conviccio de q no anira a mes. En fi lo pitjor fora acabar el viatge a vela i sense vent, a veure si em relaxo i descanso una mica, una abraçada."

dijous, 25 de juny del 2015

Revetlles de Sant Joan d'alta maror

En el passat post ja ho deia jo que ens tocaria vetllar. De fet ens ha tocat re-vetllar.

És curiosa la contemporaneïtat de les coses. Ahir mentre molts de la colla estaven de revetlla de Sant Joan, un grup d’havaneres dedicava una peça a la tripulació del Cirrus, uns altres estaven de revetlla de Sant Pau, i els nostres intrèpids navegants estaven de vetlla “Pasqual”, és a dir, passant-les de color morat.
Sabem del cert que van sortir de San Vito lo Capo el dilluns 22 poc abans de les onze del matí i que van tenir manta dificultats a la matinada, però no sabem segur si va ser la mateixa matinada que aquí celebràvem les revetlles. Probablement si, i si no m’agrada pensar-ho, que quan el grup d’Havaneres Serra de Marina els hi desitjava “Que tingueu sort” va ser el moment en que el Capità va encertar en el rumb.

Segurament haureu sentit parlar del “Efecte Papallona” en la que es demostra que en dos sistemes idèntics, una petita variació inicial en les condicions de un de ells, pot generar un resultat enormement diferent del altre. Llavors potser que el desig del grup produís resultat en el Cirrus, o pot també ser que dues centes cinquanta persones unint els batecs dels seus aplaudiments engeguessin el efecte de batre ales de papallones, o simple casualitat, o... la Divina providència.

Dic això perquè les coses van anar més o menys així:
Estava en Josep Lluís Lirola i la Tito a la revetlla de Sant Joan de la terrassa “La Ona” de Premiá de Mar i em va enviar aquest Whatsapp:




<<A les 00:30 del 24 , dia de Sant Joan el grup d’havaneres Serra de Marina ha dedicat a la tripulació del CIRRUS ja de tornada des de Ítaca la cançó "Que tingueu sort " davant de 250 comensals al restaurant l'Ona de Premia
Lirola>>






El dimecres havent passat la Ma. Glòria i jo la revetlla al hospital de Sant Pau rebo aquest altre Whatsapp aclaridor d’en Charly:

<< Bon  dia nenes i nens:
Deixàrem Sant Vito lo Capo (Sicília) el dilluns a les 10'50h.
A les 3 h de la matinada el pilot automàtic es descontrola, perd el rumb i ens fa donar un gir de 360 graus. Anàvem amb la major i el turmentí i a més el compàs sense llum, no sabíem quin rumb prendre.
20 minuts després tot solucionat gràcies a la perícia d'en Carles. Cal afegir que tot això passava amb marejol alt i vent de ratxejat amb cops de vent de entre 6 i 20 nusos. Després de 41,40 h navegant arribem a Calasetta (Sardenya).
Un cop més l'habilitat extraordinària d'en Carles Bach ens ha fet amarrar amb seguretat, penseu que per arribar a port creuem per "seques" que son baixos de sorra amb poca fondalada, vaixells ancorats a fora port, pescadors entrant i sortint, molt cansats i sobre tot, de nit.
Amb l'ajuda del programa del portàtil en el plotter marcàvem el rumb a seguir al Cirrus, que es porta molt bé.





Ara toca descansar, esmorzar i preparar la sortida cap a Maó que segurament serà demà dijous 
Felicitats a tots els Joans i abraçades amb salut i sort.

Charly P. Flatvillage>>




I per acabar-ho d’adobar, reacciona el Master & Commander amb emoció per mitjà d’aquest Whatsapp

<<Que voleu donar-me el dia? S'ha posat la pell de gallina al llegir això. Nosaltres per la nostra part quan expliquem el per què del viatge a Ítaca, hi ha qui ho entén, altres desconeixen el tema però escolten. Avui amb un veí de pantalà que és italià, que treballa a Chicago però casualment havia treballat a Granollers, ho hem estat parlant i ho entén perfectament. Diu que al contrari que Escòcia, Catalunya es el motor de Espanya per lo que ens haurien d’escoltar.
Per cert com esta la Ma. Gloria quin ensurt, oi?
Desitjo que passi ràpid. Una abraçada,

Us deixo que en Charly esta preparant un arròs blanc amb un parell d'ous amb puntilla impressionants.
Ja em demanen a taula així que adeuuuuuu. 😁😁😁😘
El capità>>


dilluns, 22 de juny del 2015

L'esbarjo

Definició de Esbarjo: "Activitat que es fa per passar el temps o per diversió, generalment al aire lliure"

No sabem res del cert, però sembla ser que finalment varen sortir de Santa Àgata de Militello i el dissabte van fondejar a la badia de Palermo perquè es van trobar amb mar de proa i onades de 3 metres.
Ahir diumenge van reprendre la singladura i van arribar a San Vito lo Capo (port que ja van visitar a l’anada) a un quart de sis de la tarda.
Allò que és ben segur és que els hi estan passant de tots els colors. Pels que no estiguin avesats amb la navegació dita “d’esbarjo” heu de saber que les onades que arriben a les nostres platges del maresme, per exemple, no solen alçar més del metre i mig o els dos metres quan alguns eixelebrats del surf s’endinsen al mar per cavalcar sobre “la onada”.
Però tres metres son murs d’aigua que passen per sobre i escombren la coberta. És per això que cal portar tot ben amarrat i ferm, però no patiu, perquè recordo que en les reunions que vàrem tenir quan havíem de sortir plegats, es va decidir que com a mesura de auto-protecció tots havíem de portar la nostra armilla automàtica i l’arnès per subjectar-se a la línia de vida que porta el vaixell al llarg de la coberta.
Més amunt he posat entre cometes esbarjo. L’afecció que a mols de nosaltres ens domina, se sol anomenar així perquè normalment les sortides amb mala mar només les fan els professionals i quan no tenen altre remei. Però els reptes ja ho tenen això, un pot ajornar la sortida d’un port a l’espera de la millora del temps, si no és que la tirada que cal fer és massa llarga per poder confiar en que la previsió meteorològica durarà tota la travessia del tram. I aquí és on es troben ara mateix, van esperar bon temps per sortir, però aquest es va acabar a mitja travessa.
La circulació atmosfèrica general en les nostres latituds sol ser, la major part de l’any de ponent cap a llevant, els vents son llavors en funció de les baixes i altes pressions, però quan a l’escorça terrestre tenim costes i cadenes muntanyoses alineades de Oest a Est la component dominant coincideix amb la circulació general. Així passa a la costa nord de Sicília, al l’estret de Gibraltar i a les costes Cantàbriques, i és per això que també van tenir problemes a aquest indret a l’anada.
Tot això ens ha de servir als que ens ho mirem des de la seguretat de les nostres pantalles per valorar encara més la magnitud de la seva particular Odissea.



No sabem d'on són les fotos, però,... a que són maques!


Reconstrucció pel que ens han dit fons generalment ben informades:
Suposem que el dissabte van sortir de Santa Àgata de Militello cap les nou del matí i després de segurament 12 o 13 hores de intensíssima navegació varen decidir de abrigar-se a la badia de Palerm fondejant sense entrar a port donat que devien ser més de les deu de la nit, el port és de fort trànsit comercial, i estaven esgotats del esforç.
El diumenge sortiren de Palerm a les vuit del matí amb menys onades que la vigília, però encara Déu n’hi do, i a les 17:15 (única dada segura) van arribar al port de San Vito lo Capo que ja coneixien.

Previsió perquè ja coneixem quina llesca gasten:
Avui, al voltant de mig dia, amb reminiscències d’altres èpoques, si el Capità ho permet (l’autoritat) i la meteorologia no ho impedeix (el temps), sortiran de San Vito per fer el gran salt cap a Calasetta (Sardenya) on no esperen arribar fins dimecres matí.

Ens toca vetllar.


dijous, 18 de juny del 2015

"Hi ha dos menes de mariners: els molt valents i els que sempre tornen a port"

Carta electrònica de la zona (Google)




La saviesa del "Master & Commander" Carles Bach i la prudència dels seus mariners han triat tornar a port. O més exactament anar a port segur.





La nostra enhorabona. No cal ser molt valent, cal tornar a veure els amics.

La idea inicial era navegar 66 milles cap a Termini Imerese, però una baixa força profonda els ho ha impedit.
I nosaltres que ens al·legrem. No perquè no hagin pogut, sinó perquè hagin fet bo la dita dels pescadors de Palamós, i segurament dels de tota la costa, o de les costes de qualsevol mar.

Això és el que ens han tramès fins ara:


"A les 14,30 h. arribats a Santa Agata de Militello, després de 5,45 h amb vent NO força 4, amb onades de 1,5 a 2 mt., hem considerat l'opció de continuar però s'ha desestimat perquè semblava que anava en augment, si millora sortirem demà ben d'hora per disminuir una mica més la distància amb Mataró. Salut"
Charly P. Flatvillage



"Som a Santa Agata de Minitelo, dema de turistes doncs el temps diu q no fem el burro, t'enviare una cronique i afotus per el teu blog. Una abraçada a els controladors navals."
Master & Commander

http://www.porticciolosantagata.it/

dimecres, 17 de juny del 2015

Una giornata particolare


Permeteu-me la "boutade" de fer referència a un títol mític del cinema per encapçalar el post d'avui.
Al igual que a l'anada en un dia dedicat al turisme vàrem fer menció a Sophia Loren, ahir els nostres expedicionaris van descansar i fer autèntic turisme i no m'he pogut estar de fer una picada d'ulls a en Charly que és més "freaky" del cinema que jo i honorar amb aquest títol a la Loren al Marcello i al seu director Ettore Scola.
No és que la jornada dels navegants hagi tingut res a veure amb el moll del os de la pel·li, però si que després de navegacions més o menys difícils la d'ahir va ser particularment de descans i gaudi.



Un altre cop en Carles, en Ramon i en Charly van canviar la seva indumentària de viatgers per les disfresses de turista i munits de telèfons espavilats i càmeres al coll van unir-se a la follía dels grups que ho invadeixen tot. En aquest cas la illa de Lípari lloc que aprofitant que és prop de Estromboli, organitza excursions en vaixell a veure el volcà.



Com que no estan cansats de navegar es van embarcar en una mena de "Golondrina" (no tradueixo a Oreneta, perquè les nostres del port de Barcelona sempre es van dir en castellà) que potser algú a terra publicitava en veu alta "A veure el volcà,... que se'n va la barca..." o quelcom de semblant.





Del que si que tenim constància és que l'armador dels vaixells, a banda de que els anomena "Paloma" com una part de les que hi ha a Barcelona, vol atreure als catalans que hi van, car te una estelada damunt de la gingeta dels tiquets.







Darrers Whatsapps rebuts del nostre corresponsal Charly P. Flatvillage

"Lipari, els efectes solars a la nostra edat són terribles, a les 14 h. anirem a Stromboli amb una barca anomenada Paloma. En plan guiri total, màquines penjades al coll, pantalons curts i boca oberta."


"Després de veure fumejar L'stromboli, ara mateix posem rumb SO 66 milles fins Termini Sumere a prop de Palerm. !! Tremoleu cristians que ja s'apropen els bàrbars!!!"

És a dir que avui estan en plena mar lluitant amb vent de proa i molt probablement amb onades considerables.
In bocca al lupo!!