 |
| Hi falta en Ramon però hi són els que no hi varen poder anar |
Els membres del Clan
de l’Òs Gris, asíduus seguidors del blog Ithaki vàrem retre homenatge als
tripulants dels Cirrus, (Carles-Charly Pérez, Carles Bach i Ramón Aregall) que
com tots sabeu havien tornat victoriosos, feia pocs dies, de la seva expedició
a Ítaca.
Desprès d’aparcar gratuïtament tots els cotxes,
gracies al guia oficial, vam fer la caminada del dia, uns 50 o 100 metres,
(dificultat + - 0 metres) fins a la terrassa d’un bar on es va aplegar tota la
colla (20 persones). No van faltar les canyes i el bon rotllo.
Els que portàvem el vestit de bany o el bikini
posat, se’ns van tornar els ulls
melancòlics de veure com els víkings i
les valquíries d’aquelles platges es
remullaven els cossos en aquella piscina que era el mar. Un altra dia serà ! .
A l’hora prevista vam tornar a fer una altra
caminada fins el Restaurant on en dues taules grans i sota paraigües de platja
hawaiana, vam gaudir d’un bon dinar i be de preu.
Només vam trobar a faltar la paella de la que el
Joan Miquel i en Joan en deien meravelles i que va ésser uns dels “leit motiv”
d’aquesta escapada. El cert es que entre les dues taules hi havien bastants
especialistes en la matèria, que haurien estat molt exigents, potser
massa, i que la seva opinió hagués
enterbolit el sentiment generalitzat de que havíem menjar força bé. No
descartem, donat la quantitat d’especialistes en paelles, de fer-vos un dia
demostracions que, segur, trencarien esquemes gastronòmics.
En Joan
Miquel i la Ma. Glòria van oferir casa
seva, per fer més íntimament l’homenatge als homes de la mar. A la seva
terrassa vam gaudir de cava ben fresc, galetes i d’una complerta projecció de
fotos i música del viatge a Ítaca, preparat pel Carles Bach, amb la
infraestructura mediàtica del nostres cicerones, que van regalar als navegants
dues banderes per que el vaixell les porti es futures expedicions.
Una era la
que exigeix la legalitat vigent, figurant explícitament aquest extrem per que no hi hagi dubtes.
L’altra es la que, esperem, sigui la que exigeixi, dins de molt pocs mesos, la
legalitat vigent a Catalunya.
Un regal molt pràctic, que va fer molta
il·lusió als navegants, als futurs
navegants i a tots el presents i segurament també als absents. Amen !.
L’homenatge
de tots es va ampliar als que no van poder anar-hi per qüestions de salut però
que van estar en cos i ànima diàriament amb les navegants.
Sobre quarts de set de la tarda, i desprès de
desitjos d’unes estupendes vacances i de millora de salut de tots, vam donar
por finalitzada la escapada.
Bon estiu. Salut.
Jaume Llobera
